
El Claustro de la Catedral de Vic rodea el sepulcro del filósofo Jaume Balmes a nivel de la catedral adyacente, que funciona como cota de replanteo del conjunto. A mano derecha de la foto, la salida a nivel inferior hacia la ribera del rio Mèder. El claustro se descuelga y, simultáneamente, vuela cubriéndose con unas arcadas góticas. Gaudí lo conocía bien y, a través de sus vibraciones, el claustro del Monasterio de La Tourette tiene algo de esta arquitectura. La forma está cerrada y es autónoma. También recoge y respeta parte del claustro románico que le sirve de base, pensado igualmente como una construcción que debía durar siglos.
Los arquitectos ponen las condiciones iniciales de los edificios. La arquitectura es el tiempo. El del edificio, el del siguiente y el de los que vendrán. Si perdemos su memoria perdemos la arquitectura.
___
El Claustre de la Catedral de Vic envolta el sepulcre de Jaume Balmes a nivell de la catedral adjacent, que funciona com a cota de replanteig del conjunt. A mà dreta de la foto, la sortida al nivell inferior vers la llera del riu Mèder. El claustre es despenja fins allà i s’envola cobrint-se amb unes arcades gòtiques. Gaudí el coneixia bé i, a través de les seves vibracions, el claustre del monestir de La Tourette té alguna cosa d’aquesta construcció. La forma està tancada i és autònoma. També recull i respecta part del claustre romànic que li serveix de base, pensat igualment com una construcció que havia de durar segles.
Els arquitectes posen les condicions inicials dels edificis. L’arquitectura és el temps. El de l’edifici, el del següent i el dels que vindran. Si perdem la memòria perdem l’arquitectura.