Apreciat Jaume,
Felicitats per la série, Jaume. L’hem de comentar en profunditat.
Per ara, voldria afegir un dels tres autors (Mies sempre el va considerar al mateix nivell, tot i ser ex-alumne d’ell) de Lafayette Park: Alfred Caldwell, que en va fer, podríem dir, l’articulació entre l’arquitectura i el planejament a través del projecte de paisatge. Des d’Europa tendim a menystenir-lo perquè entenem sovint aquesta feina com un afegit o com un ‘exteriorisme’ (Bohigas dixit), i en massa casos és així (vegi’s Martha Schwartz i la seva escola, per exemple). Però als EEUU han entès de sempre (i ho han encarregat sempre, això és el que compta) el potencial arquitectònic en un sentit fort de l’enjardinament i la vegetalització, deixa-m’ho dir així.
Apreciat Jaume,
Felicitats per la série, Jaume. L’hem de comentar en profunditat.
Per ara, voldria afegir un dels tres autors (Mies sempre el va considerar al mateix nivell, tot i ser ex-alumne d’ell) de Lafayette Park: Alfred Caldwell, que en va fer, podríem dir, l’articulació entre l’arquitectura i el planejament a través del projecte de paisatge. Des d’Europa tendim a menystenir-lo perquè entenem sovint aquesta feina com un afegit o com un ‘exteriorisme’ (Bohigas dixit), i en massa casos és així (vegi’s Martha Schwartz i la seva escola, per exemple). Però als EEUU han entès de sempre (i ho han encarregat sempre, això és el que compta) el potencial arquitectònic en un sentit fort de l’enjardinament i la vegetalització, deixa-m’ho dir així.