Una xerrada per al Grup Idea

collage
Fotos i Collage: Jaume Prat

El Grup Idea organitza trobades periòdiques per a gent de diversos sectors sota el nom genèric de Idea Pika-Pika, animades per una petita xerrada que deriva en un posterior intercanvi d’opinions informal. Vaig ser convidat a l’edició de desembre passat. No tenia la menor idea de què dir, així que vaig proposar un títol genèric a cegues per, arrel d’una conversa amb Miquel Àngel Julià, preparar una xerrada curta ad hoc que, com a regla de joc inicial, em servís per aprendre coses que fossin interessants per a mi i així, posteriorment, transmetre aquest interès a un públic de composició desconeguda.

La xerrada es va preparar durant un passeig que va tenir com a punt de partida el COAC i com a punt d’arribada el Roca Barcelona Gallery, on es va celebrar l’esdeveniment, a través del Passeig de Gràcia, la Diagonal i el carrer Joan Güell. Durant el passeig vaig fer més de sis-centes fotografies i extreure una sèrie de conclusions que, un tant descohesionades, es van convertir en la presentació.

La primera conclusió va ser que el passeig realitzat està desnaturalitzat. Ningú el fa per llarg, tortuós i, més important, perquè el recorregut no presenta condicions per ser passejat. L’error de Jordi Hereu convocant el referèndum de la Diagonal ha fet que el projecte de reforma quedi parat fins ara. De resultes d’això, més de la meitat de comerços del tram de la Diagonal visitats està buit i per llogar.

A partir d’aquí, la xerrada es bifurca: per una banda, la comprovació empírica que existeix, a tots els edificis urbans, una ratlla paral·lela al terra sobre els quatre o cinc metres d’alçada que separa i defineix el seu sòcol. La part inferior no sol ésser mai considerada arquitectura, excepte en tendes publicades ad hoc sempre separades de l’edifici que les allotja. La part superior és el que mirem quan mirem edificis.

Les regles pròpies d’aquesta franja, les diverses tipologies de tenda, així com la seva connexió amb la (i la seva capacitat per fer) ciutat  no han estat gaire estudiades. La xerrada és, tan sols, una primera aproximació circumstancial i poc sistematitzada.

La segona part de la xerrada és relativa a la pròpia ciutat de Barcelona i al seu estat actual: la secció de les voreres del Passeig de Gràcia o dels diversos trams de la Diagonal, els nodes que separen aquestes seccions (singularment els edificis del Corte Inglés i les conseqüències de la seva implantació urbana) i, finalment, un edifici com el Roca Barcelona Gallery i la seva relació arquitectura-funció, més fràgil del que sembla: l’edifici és una caixa translúcida, que no transparent, envoltada de veïns d’una escala més gran, que només funciona quan crides a la gent expressament, amb els seus voltants contaminats d’una senyalització  redundant, matussera, que embruta i degrada l’edifici però que, alhora, és l’única manera d’aconseguir que sembli un edifici pagat per Roca i no per qualsevol altra empresa: el volum és alhora elegant, harmònic, construït amb pulcritud i inspiració i anònim, mut, poc adequat per a allotjar una sala d’exhibició que es voldria que atragués tot el públic interessat en els seus productes.

El vídeo va ser editat pel Grup Idea, que es va ocupar, també, d’arreglar amb encert la presentació (que tan sols contenia fotografies pelades que anava assenyalant amb un punter làser) i de tallar alguns improperis que vaig dirigir a alguns errors urbanístics. El resultat final va ser autoritzat per mi.

Enllaç al vídeo de la xerrada (comença al minut 1:20).

This entry was posted in crítica and tagged , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *