Transportar sensacions

carpa

L’Institut d’Estudis Catalans defineix habitar com viure i estar. Com si el terme fos el fidel d’una balança que equilibra, ajunta, activa i dona sentit a aquests termes, complementant la seva vessant biològica amb la cultural. Convertint l’acte en una acció conscient que les vicissituds de la nostra societat han complexificat a ritme de les noves maneres de viure produïdes per fenòmens tals com internet, els vols barats o els mecanismes d’immigració associats al tràfic internacional de títols, cervells o ma d’obra especialitzada.
Emiliano Roia, arquitecte romà nat a 1971, ha hagut de trobar sentit al terme habitar a través de les seves pròpies circumstàncies: la seva pràctica professional té base a dos països tan distants com Itàlia i Austràlia, i es dispersa pels camps de l’arquitectura, l’interiorisme, el paisatgisme, la docència i la fotografia. Ell mateix narra la seva atracció per aquesta darrera disciplina així: Cuando me mudé a Australia hace unos años, mi manera de pensar la fotografía empezó a evolucionar, ganando un cierto grado de metodología y conciencia en sus valores expresivos. En aquel tiempo recuerdo haber sentido una fuerte necesidad de expresar las emociones que surgieron de esta nueva experiencia, y al mismo tiempo quería buscar un medio que fuese más rápido y ligero que la arquitectura. En resum: Emiliano Roia habita a través de la fotografia. El seu entorn canviant necessita ser comprès i sedimentat a través d’ella.

atl 1

atl 23.5x14

Roia, addicionalment, va decidir cursar l’agost de 2012 el workshop RCR-LABA, pel que es va traslladar a Olot, lloc que va decidir habitar exactament de la mateixa manera. Olot, per a Roia, s’identifica en gran mesura amb l’arquitectura de RCR, i, al marge de la càrrega docent del curs, va decidir documentar-la a través d’una sèrie de fotografies, 52 de les quals formen part d’una exposició itinerant titulada RCR Landscapes. Pilgrimage to Olot: A photographic insight into the World of RCR Arquitectes, que també s’ha convertit en un llibre d’edició limitada editat per RCR-Bunka. Tan l’exposició com el llibre documenten nou projectes de l’estudi a través de la mirada de l’arquitecte. La lògica i el valor de les fotografies és la de la sensació. Roia no es preocupa en absolut per a fer comprensible el projecte des del punt de vista de qui vulgui estudiar-lo sencer. Ni el llibre ni l’exposició ofereixen la més mínima documentació planimètrica de les obres. Tampoc es fa cap esforç per a mostrar-les senceres de manera comprensible. A canvi d’això s’ofereix la mirada de l’arquitecte com a acompanyament al que les obres, en sí, pretenen expressar i evocar. A canvi d’això s’ofereix un viatge als motius que han inspirat tot l’esforç que implica la gestió d’aquests projectes: la seva definició, la investigació sobre els materials i els processos constructius i, per sobre de tot, el diàleg amb el lloc. Que queda (si no ho era ja) convertit en un paisatge treballat, valorat i potenciat fins que les seves lleis li permetin expressar el seu potencial màxim.
He sentit expressar a Ramon Vilalta l’actitud de RCR en front al projecte en més d’una ocasió. Temes com la funció, el pressupost o la sostenibilitat són sobreentesos com a part irrenunciable del que significa l’ofici d’arquitecte: l’arquitectura comença precisament aquí, transcendint aquests termes en funció del que realment necessita ser expressat a través d’ella. Una reflexió constant sobre l’habitar. Sobre el viure previ, o paral·lel a aquesta acció. Sobre la intimitat, sobre el plaer, sobre la sensació. Sobre la nostra relació amb l’entorn. Amb el clima. Amb la naturalesa, els materials, la tecnologia. La ciutat i el camp. RCR aposta per una arquitectura complexa, teixida a través d’una xarxa multifactorial de relacions a totes les escales. I és aquí on les fotografies de Roia poden intervenir. Els projectes apareixen sempre buits. Muts. No a la manera artificiosa d’una presentació de revista d’arquitectura (estilismes, escenes artificials que composen quadres autoreferencials) sinó a la dels quadres d’Antonio López: Roia fotografia marcs de quadres. Marcs vius, actius, nus d’activitat, en un parèntesi de la vida que ja els ocupa.

20110630162629[1]
Antonio López: La Gran Vía.

rural

L’arquitecte no es limita a habitar a través de la fotografia. Roia, a través de la seva mirada, aconsegueix transportar aquest habitar als diferents llocs per on passa. El primer client d’aquestes fotografies (impreses sobre paper de bona qualitat en un format semblant a un A2) és ell mateix: no exactament postals, sinó una manera de reviure les sensacions que evoca un lloc determinat. A Roma, Perth o on sigui.

tosca

This entry was posted in crítica, RCR arquitectes, Workshop LABA-RCR and tagged , . Bookmark the permalink.

One Response to Transportar sensacions

  1. Hola me ha encantado el articulo, llevaba tiempo interesado en esto porque lo estube cuestionando el otro dia con un amigo, al final tenia yo razón por lo que veo. Enhorabuena al autor esperemos que sigan asi, nosotros tenemos un blog igual pero trata de técnicas sobre redes sociales, como conseguir mas seguidores, likes en tus publicaciones y demás. se llama creapublicidadonline.es ¡quedan invitados! gracias, un abrazo fuerte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *