Solucions per nadal: 10 llibres per llegir o regalar

Per a significar les festes de nadal i el canvi d’any, Arquitectura, entre d’altres solucions proposa lots de 10 productes culturals (llibres, discos, pel·lícules) i 10 edificis que tenen el doble valor de recomanar obres autònomes d’una certa vàlua i, alhora, editorialitzar el propi contingut del blog.

Aquest any ha estat marcat per una feina (visible els primers sis mesos de l’any, invisible la resta) editorial a Scalae traduïda en sis llibres electrònics publicats disponibles gratuïtament a www.archbib.com La part de l’aventura que jo mateix he protagonitzat ha estat animada, entre d’altres, per bona part d’aquestes obres, que també han servit, eventualment, de base per alguna classe o conferència impartida en algun moment de l’any.

1.- La ruïna moderna:

The Bridge Trilogy, William Gibson (1993-99)

L’obra consta de les tres novel·les Virtual light (Luz virtual), 1993, Idoru, 1996, i All tomorrow’s parties (Todas las fiestas de mañana), 1999, publicades en castellà per Minotauro Bolsillo.
William Gibson, conegut, sobretot, per la seva novel·la Neuromancer (Neuromant), 1984, és l’autor que postula el ciberespai. La relació de determinats invents, com el propi ordinador, el fax, el ciberespai o fins determinades armes amb la literatura seria objecte d’un llibre d’assaig apassionant. Gibson, resolta la primera sèrie (que inaugura Neuromant) de tres novel·les sobre l’espai virtual, ara titulada Sprawl Trilogy, explorarà a la Trilogia del pont una relació entre espai físic i espai virtual, i com ambdues configuren una realitat paral·lela a la nostra que s’ha revelat no tan sols com a possible, sinó, en certa manera, convergent amb l’actual. Addicionalment, el Golden Gate Bridge de San Francisco convertit en edifici d’habitatges col·lectiu de la ploma d’un autor tan imaginatiu com dotat per a l’escriptura.

2.- Classes magistrals a base d’entrevistes condensades:

Lecciones de cine, Laurent Tirard (2002-2008), Paidos Ibérica ed.

Elaborades per a la revista Studio, les lliçons es presenten en dos volums que recullen una sèrie d’entrevistes fetes a grans cineastes del món treballades per tal de convertir-les en un monòleg de l’autor sobre la seva manera d’entendre i fer cinema. Els textos són de referència per a qualsevol dels autors que s’hagin vist entrevistats. El registre de llenguatge permet entendre-les a qualsevol amant del cinema sense coneixements específics, i el subtext dels discursos els entronca amb el món de l’art molt per sobre de la seva disciplina.

3.- L’habitatge ideal i les seves conseqüències:

Correcció, Thomas Bernhard (1974). Alianza Editorial

(Versió catalana desconeguda). Bernhard, esmenant la plana a Ludwig Wittgenstein: després de la construcció de la casa de la seva germana (concebuda per l’arquitecte com un habitatge ideal) s’ha suïcidat i, retrospectivament, un amic reflexiona sobre la relació entre arquitectura, vida i obra. La prosa obsessiva de l’autor al servei de la narració d’un projecte d’arquitectura que, de tan perfecte, està allunyat de qualsevol requisit funcional. I de la vida.

4.- Arquitectura i conducta:

High Rise, James Graham Ballard (1975). Minotauro, ed. Castellana.

Ballard adapta la Torre Trellick, de North Kensington, projectada per Ernö Goldfinger, com a marc d’acció d’una novel·la distòpica que succeeix aquí i ara. La crònica de la destrucció de la societat a través de l’organització interna de l’edifici davant la total ignorància del món exterior en una altra de les faules sobre la condició de la societat contemporània.

5.- Espais literaris:

Volverás a Región, Juan Benet (1967). DeBolsillo, ed.

Una de les novel·les més importants per entendre la guerra i postguerra espanyoles. Destaca per ser l’origen del que potser sigui l’espai literari més fascinant de tota la història de la literatura espanyola: Región, una província imaginària del nord d’Espanya creada per l’autor, enginyer de camins de formació amb estudi obert al moment d’escriure la novel·la, acabada, segons ell mateix, durant les pauses de les visites d’obra a un entorn rural. L’escenari imposa (i s’imposa a) l’acció i es fon literalment amb el seu registre de lectura, sempre el més exigent possible amb el lector.

6.- El fons i la forma: assajos literaris

A Supposedly Fun Thing I’ll Never Do Again, David Foster Wallace (1997) ed. castellana, Mondadori.

Compendi d’assaigs escrits durant la dècada dels 90. El nexe comú és una mirada al·lucinada i hiperdetallista sobre la seva pròpia societat. Destaquen per la seva excepcional qualitat literària, un estil obsessiu pel detall, trufat de notes a peu de pàgina que, constantment, posa a prova un lector que, d’aconseguir entrar al seu mon, obtindrà una manera completament diferent de veure el seu entorn proper.

7.- Mirall deformant:

Underworld USA trilogy, James Ellroy (1995-2009)

La història americana de 1958 a 1972, explicada en tres novel·les, American tabloid (1995), (América, ed. castellana), The cold six thousand (2001), (Seis de los grandes, ed. castellana), i Blood’s a rover (2009), (Sangre vagabunda, ed. castellana). L’argument barreja un rosari d’anècdotes inventades amb fets reals i tota una sèrie de teories especulatives sobre els principals fets que van marcar la segona meitat del segle XX als Estats Units d’Amèrica. El conjunt actua com una mena de filtre distorsionador que fa més comprensible l’època, i resulta d’una coherència pertorbadora. Literàriament destaca el to d’escriptura de The cold six thousand, d’un laconisme radical que imposa un ritme de lectura altíssim que fa que les escenes d’acció s’arribin a desenvolupar en temps real sense perdre detall.

8.- Paris disfuncional:

Au bonheur des ogres, Daniel Pennac (1985), DeBolsillo, ed. castellana.

Faula sobre una família atípica de Belleville, suburbi del nord de Paris, vertebrada en torn de qui s’erigeix en pater familias, el senyor Benjamin Malaussène, que treballa al departament de reclamacions d’uns grans magatzems fent pena a la gent. Pennac es va erigir, amb aquesta novel·la, en hereu directe de Georges Perec amb una literatura de to vitalista que ha originat una saga de sis novel·les, totes elles d’idèntica qualitat.

9.- Periodisme gonzo:

Fear and loathing in Las Vegas, Hunter S. Thomson (1971), Anagrama, ed. Castellana.

Un viatge a Las Vegas per cobrir dos reportatges simultanis es converteix en una excusa per a parlar del nexe d’unió entre els dos reportatges: el propi periodista encarregat de cobrir-los. Ha nascut el periodisme gonzo, una reflexió sobre el context i la influència de l’informador sobre la notícia, reflexió que, portada a l’arquitectura (i, tot sovint, massa autocensurada) és una de les bases (i de les raons de ser) d’aquest blog.

10.- La responsabilitat de ser arquitecte:

Memòries, Albert Speer (1969) El Acantilado, ed. Castellana.

L’arquitecte com a figura política compromesa amb un règim immers en una guerra per ampliar el país que portarà associats alguns dels pitjors crims de tota la història del la humanitat, dels quals en serà còmplice, al millor dels casos, indirectament. O còmplice directe en gairebé totes les lectures coherents de la història. Speer passarà de planificar, colze a colze amb Adolf Hitler, el Berlin del futur (convenientment canviat de nom, i anomenat Germania) a ministre d’armament capaç d’aconseguir, amb la seva eficàcia organitzativa, prolongar la guerra bastants mesos més del que hagués estat convenient. La seva història hauria de ser de lectura obligatòria a totes les facultats d’arquitectura del món.

This entry was posted in crítica. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *