RCR, Premi Pritzker 2017

HOR-20

Em resulta gairebé impossible escriure aquestes ratlles de tan embargat per l’emoció com arribo a estar. RCR. Pritzker. Dos conceptes que al meu cap sempre han estat associats i que ara es poden posar junts per primer cop oficialment. Estic content. Estic enormement feliç. No només perquè crec en l’arquitectura d’aquest equip des de molt abans de conèixer-los personalment. També perquè conec en Rafael, la Carme i en Ramón de fa un lustre i me’ls estimo. Conèixer-los, tractar amb ells, col·laborar amb ells ha estat, indubtablement, una de les experiències més intenses de la meva vida professional. Conèixer els seus col·laboradors, l’equip humà rere les seves obres, tants noms que és injust que en digui un de sol per tots els que em deixaria, ha estat tan enriquidor com conèixer-los a ells. Provaré de deixar que les emocions no m’embarguin massa i explicaré la importància que té per l’arquitectura la concessió d’aquest premi.

RCR treballen des de la seva ciutat natal, Olot. Quan van començar la seva pràctica professional Olot estava separat de Barcelona gairebé per tres hores de cotxe i almenys un port de muntanya vinguessis des d’on vinguessis. El Pritzker de RCR és un Pritzker descentralitzat. Rural en el millor sentit de l’expressió. Rural com és rural la Mequinensa de Jesús Moncada, la Región de Juan Benet o les aldees que Tolstoi reclamava descriure per descriure el món. I RCR no són només d’Olot. RCR han guanyat el Pritzker per les seves obres a Olot. RCR són l’arquitecte que des del tronxo, des del terròs, des del fang, es projecten al món sencer i el conquereixen. És des d’aquesta posició ultralocal que han aconseguit ser Dubaitesos quan construeixen a Dubai o belgues quan construeixen a Bèlgica: sempre el mateix esperit local, vagin on vagin. Sempre la mateixa cura pel lloc.

estadi
Foto: Pep Sau

RCR són arquitectes catalans en el sentit ple de la paraula. RCR representen la nostra cultura. El nostre sentit de l’espai comú, de la llum, de la humitat, de la vegetació. De les olors. RCR representen aquesta Catalunya interior que no és exactament la que descriuen i postulen tan l’Escola de Barcelona com el GATCPAC anteriorment, aquesta escola basada en les casetes blanques mediterrànies, en la brisa i la parra i el porxo i el buit petit. No. RCR són la Catalunya interior. Són el contrallum de les masies que mai estan pintades de blanc. Són les sales precàriament calefactades. Són aquelles porxades que poden ser tan fondes com la pròpia masia. Són les cases que no criden(1). Són aquest paisatge de les vinyes plantades sobre terra volcànica al Pla de Batet, just on es pot veure el mar: just aquella descripció de l’abadia misteriosa d’Umberto Eco al Nom de la Rosa portada a la vida real.

bany
Foto: Pep Sau

RCR és la recerca constant de la bellesa. Sabeu quina vull dir, oi? Aquella que et deixa esmaperdut. Aquella que et deixa astorat, amb la boca oberta. Aquella primera sensació global, holística, aquella arquitectura que entra pels porus de la pell, aquella arquitectura que un cec percep. Aquella arquitectura que es sent, que s’escolta, que s’ensuma. Que es toca i destenyeix.

RCR és la recerca de les sensacions absolutes. El silenci. El buit. La serenitat.

SOU_21

RCR representen una reformulació radical de la natura. El que ells en diuen la Ciutat Esquinçada. Aquella ciutat solcada, alimentada, definida pels fluxos naturals, pels gradients de temperatura, pels corrents d’aire i d’aigua. Aquella ciutat que no cal il·luminar de nit(2), aquesta ciutat que pot ser compatible amb un corredor ecològic. Aquesta ciutat que proposa anar a dormir quan es fa fosc, llevar-se més d’hora. Cultivar-se el menjar. Tenir fred i calor. Aquella ciutat que valora la latitud on es col·loca, que valora la diferència i es serveix d’ella per a particularitzar-se i convertir-se en un espai únic i atractiu.

ciutat esquinada
Croquis d’Olot com la Ciutat Esquinçada.

RCR representen la connexió amb l’art. Representen l’arquitectura que surt d’ella mateixa. Representen repescar les sensacions que provoca una pintura, una cançó, una escultura, un paisatge.

SOU_31

No cal pensar en RCR com en uns arquitectes. RCR són més uns poetes. RCR viuen, treballen per construir. Pensen en construcció. No volen projectes utòpics. Volen realitats. Volen obres que, una a una, totes diferents, totes meravelloses, transmetin aquest missatge per pell. Per contacte. Tanqueu els ulls. Sentiu. Toqueu. Ensumeu.

CARP_3

Sense més res a dir, felicitats, Rafael, Carme, Ramon. De tot cor.

BRUG_19_redux
Totes les fotos: Jaume Prat, excepte indicades.

(1) Títol del millor llibre d’arquitectura que mai hagi produït aquest estudi, i n’ha produït uns quants, sobre les masies dels terrenys volcànics que envolten Olot.
(2) Menció especial aquí als mestres Batlle i Roig i a projectes com la Rehabilitació Mediambiental dels Marges del Riu Llobregat, tan en sintonia amb l’obra de RCR.

This entry was posted in RCR arquitectes and tagged , . Bookmark the permalink.

3 Responses to RCR, Premi Pritzker 2017

  1. Pingback: EL PREMIO PRITZKER 2017 ES PARA EL ESTUDIO DE ARQUITECTURA RCR. | Blog de STEPIEN Y BARNO - publicación digital sobre arquitectura

  2. Pingback: EL PREMIO PRITZKER 2017 ES PARA EL ESTUDIO DE ARQUITECTURA RCR. | | Dampoo

  3. Pingback: RCR | circARQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *