Des d’un bar de sòria passat a sac a net, sense correccions

arquitectura morta
Visitades meravelles del calibre del Santo Domingo de Silos, Peñaranda, esglésies sorianes, també “casas pinariegas” a l’entorn de San Leonardo de Yagüe (pel general, llums i ombres, moltes ombres). Estupefacció per la qualitat, relació amb el paisatge, bla, bla, bla. Bona arquitectura. El que es converteix en monument es mata, però, i el que no, es degrada. Entre una cosa i l’altra, sempre el gest de distanciar-se, de prendre consciència i seguir. Cartells horrorosos del papa enganxats a la porta d’esglésies que podrien ser, que són, patrimoni mundial. Senyals de vitalitat, d’us, i el fantasma de la desamortització planant sobre qualsevol cosa que hagi visitat fins ara. Segona joventut o cadàver exquisit d’aquestes coses, fe cíclica, més viva, transformada, molt més transformada del que sembla. Al final, fantasmes vius i morts, Machado, Martiarena, estampes de sants, Madrid, Roma i tots aquests nens jugant sobre escuts heràldics mentre intergeneracionalment es juga també al joc de mirar i ser vist. Le tout-Soria …….

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Impressions des d’un bar de sòria

Sòria, 10/08/06, 19:00
Impressionat pel nivell, per la intensitat (esperada, però) de l’arquitectura local. GATEPAC aterrant en forma de necessitats arquitectes locals als que es demanava, més que res, tasques infraestructurals. Emigrants bascos, burgesos locals, tres, quatre, cinc persones, no més, contemporanis de Machado i amb connexions gairebé exclusives amb els arquitectes historicistes afincats a madrid, que feien obres des d’allà com a xurros. Imposant-se a això, a l’statu qvo local, a paradigmes adversos, fan molt més que produïr 15, 20, 25 bons edificis, no més, realment bons: Tenen cura, creen un xup-xup, una agitació cultural molt superior a la que un bon arquitecte forani pugui aconseguir fent un bon edifici com un trobador i marxant, o no havent arribat mai del tot, potser. Segueixen, doncs, marquen, deixen una emprempta que dóna caràcter, que trascendeix, en molt, la seva obra construida i que et deixa sempre amb bona disposició de doblar la propera cantonada.

Posted in Uncategorized | Leave a comment