Les Catedrals del Vi

família forcades gandesa
Socis del Sindicat Agrícola de Gandesa treballant a la construcció del Celler Cooperatiu. Foto cedida per la família Forcades. Autor desconegut.

La diada de Sant Jordi passada, motivat per la complicitat, la bona tasca i les inquietuds de l’Andreu Carrascal, un dels responsables de l’Arxiu COAC(1), vaig escriure un article a la manera d’una nina russa: l’obra de govern de la Mancomunitat(2) quedava exemplificada per un dels seus aspectes concrets: la construcció d’una xarxa de biblioteques populars(3) que no tan sols contribueixi a l’alfabetització d’un país que rondava el 50% d’analfabetisme, sinó que també porti il·lusió, dignitat i motius per a llegir als neòfits en el tema. La nina més petita consistia en una crítica estàndard d’una d’aquestes realitzacions, la Biblioteca Popular del Vendrell, que avui en dia llangueix convertida en seu municipal d’un ajuntament que no ha dubtat a carregar-se’n l’interior mitjançant una reforma tan grollera que pràcticament ha matat l’edifici.

L’associació de l’alfabetització a una xarxa d’edificis de molt baix pressupost(4) amb voluntat de ser útils i representatius ens parla de la voluntat de vertebració del territori. Trobarem un exemple d’això encara més clar als cellers cooperatius construïts en la seva majoria per Cèsar Martinell(5) majorment al sud d’una línia que creua obliquament Catalunya des del Garraf fins al Segrià.

FACANA_COOP6
Celler del Sindicat Agrícola de Llorenç del Penedès. Foto del fons del sindicat.

El major desastre de tota la història del camp català el constitueix l’aparició, a 1879, de la fil·loxera, una mena d’escarabat que, en 8 anys, matarà el 99% dels ceps(6). Quan el desastre s’haurà consumat es trobarà la solució: replantar les vinyes sobre ceps californians, resistents al paràsit. En l’interludi, la crisi econòmica resultant despoblarà el camp(7) i en modificarà la seva estructura de propietat. Es fa urgent recuperar el territori fent que l’explotació del vi sigui rendible un altre cop. Els pagesos, petits propietaris que dirigeixen explotacions familiars, són organitzats en cooperatives que centralitzin la recollida de les collites, elaborin el vi i en distribueixin el producte i els seus beneficis. Les seus d’aquestes cooperatives seran cellers de nova creació pagats amb crèdits tous oferts per la Mancomunitat, que no es limitarà a servir els diners i desaparèixer: oferirà, també, capacitat de gestió, coneixements per a fer el vi i arquitectes capaços de bastir amb dignitat aquestes instal·lacions.

barberà de la conca
Primer Celler Cooperatiu de Catalunya, ubicat a Barberà de la Conca, a la comarca de la Conca de Barberà. Començat a 1901. L’autor és Joan Esplugas Moncusí, polític i empresari. Martinell i Domènech Roura s’ocuparan posteriorment de reformar y ampliar la instal·lació, que avui en dia es conserva a poques desenes de metres del segon Celler Cooperatiu del poble, construit per Martinell. Foto: a/d.

Tres noms són claus per a aquesta tasca: Josep Maria Valls, director dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat, l’enginyer Erasme Imbert(8), responsable in situ de condicionar les instal·lacions, i el ja esmentat Cèsar Martinell, que treballarà en estreta col·laboració amb Imbert.

El condicionant principal que es troba l’equip a l’hora de treballar és que la fermentació de grans quantitats de vi en cubs oberts per la seva part superior esgota l’oxigen de l’espai que ocupen. Es fa necessària la construcció de grans naus amb una enorme alçada de sostre i molta ventilació que, tot i així, seguiran essent anaeròbiques als moments crítics del procés(9). La raó de la proporció d’aquests cellers és la d’un 50% d’espai buit sobre l’espai que ocupen els cubs, que podien arribar fàcilment a la desena de metres d’alçada. Les parets exteriors havien de ser el més calades possible sobre aquesta part superior buida, el que donarà lloc a una tipologia d’espais basilicals, majestuosos, que el poeta Guimerà(10) anomenarà, després d’una visita al celler de l’Espluga de Francolí(11), Les Catedrals del Vi. L’equip Martinell/Imbert construirà el primer de tots a Rocafort de Queralt. Serà un èxit. Martinell en construirà gairebé quaranta més, acceptant, pel camí, encàrrecs privats de tipologia similar i derivacions del tipus com el magatzem de Sant Guim de Freixenet.

afotoD_13008_09_Josep Giribet
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt, el primer construit promogut per la Mancomunitat. Cèsar Martinell, arquitecte. Foto: Josep Giribet.

Celler 11 espluga
Interior del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí. Ll. Domènech i Montaner y P. Domènech Roura, arquitectes. Aquest interior (encara sense arcs parabòlics, amb estructructura mixta de ciment prefabricat in situ i maó, prefigurant la imaginaria gòtica, inspira al poeta Guimerà el terme Catedral del Vi. Foto subministrada pel Sindicat Agrícola de l’Esp. de Francolí.

salomó
Ajuntament i Escola Municipal de Salomó, construida per Cèsar Martinell per encàrrec de la Mancomunitat. Començat a 1917. L’edifici és dos anys anteriors a la Seu del Tribunal de Lister de E.G. Asplund.

La tipologia bàsica de celler es desenvolupa en tres plantes, o dues i mitja. L’edifici requereix ser col·locat a un marge d’un mínim de tres o quatre metres i un ideal de cinc o sis o set per a obtenir dues plantes baixes: la superior és la de descarrega del raïm, que s’aboca del carro(12) directament a la premsa, feta, com tots els cubs, de ciment acabat amb rajola de València. El most és bombejat als cubs de fermentació, ubicats al soterrani(13) i, ja convertit en vi, es guardarà a les tines de la nau principal, d’estructura de formigó armat sobre peus de maó. L’estructura pot ser d’arcs parabòlics o de cavalls de fusta. Les cobertes, de teula àrab (hi ha algun model en teula marsellesa, però), s’acaben a llata per canal o a salt de garsa. Quan l’edifici no pot ser col·locat a un marge es presenten variacions tipològiques interessants, com al cas de Gandesa(14). La façana inferior servirà per a la distribució del vi i servirà, invariablement, com a façana representativa del conjunt: lògic si es té en compte que és la que veuen els clients.

Barberà,_celler_del_Sindicat_Agrícola_en_construcció._1920
Foto de la construcció del segon Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca (mirar més amunt). Cèsar Martinell, arquitecte. En aquest cas es combinen els arcs de maó amb cavalls de fusta per a l’estructura de la coberta principal. Foto: Wikipedia.

Gandesa
El celler del Sindicat Agrícola de Gandesa com a ròtula urbana. Foto: Jaume Prat.

H103C_16_1989
Secció aquarel·lada del celler de Gandesa amb la premsa a ras de terra. Plànol: Arxiu Martinell. Gentilesa d’Andreu Carrascal/ Arxiu COAC.

H101D_41_1991 PRUEBA
Perspectiva del celler de Gandesa, cantonada inferior. Plànol: Arxiu Martinell. Gentilesa d’Andreu Carrascal/ Arxiu COAC.

H101I_3_2008
Estudi aquarel·lat pel mural ceràmic de la cantonada del celler de Gandesa. Plànol: Arxiu Martinell. Gentilesa d’Andreu Carrascal/ Arxiu COAC.

Aquestes especificitats arquitectòniques menen els cellers a ser col·locats a la porta dels seus municipis. A funcionar, de fet, com a porta d’aquests municipis i, sovint, com allò que els representa: Llorenç del Penedès, VIla-rodona o Alió, entre altres pobles, compten amb aquests edificis com a instal·lació més representativa. El seu caràcter integrador els porta a ser el centre de la vida local(15) i a funcionar com a veritables centres cívics. El poeta Guimerà no feia només referència, probablement, a la forma dels cellers quan els qualificava de catedrals: constitueixen, com una catedral gòtica, una veritable obra col·lectiva viscuda i preservada amb l’esforç de tot un poble, plenament vigents avui en dia quan les terres que havien d’alimentar-los es conserven(16): infraestructures que fan honor al seu nom fetes per durar, il·lusionar i representar.

vila-rodona dinar
Dinar del Sindicat Agrícola de Vila-Rodona a la seu social (ubicada, en aquest cas, fora el celler, al mig del poble).

vilarodona celler
Celler Cooperatiu de Vila-Rodona. Cèsar Martinell, arquitecte. Detall de l’entrada (produida inusualment pel centre de la façana llarga) i interior amb els nous cubs d’acer inoxidable. Foto: Jaume Prat.

L’exemple més perfecte mai construït per Cèsar Martinell és l’ubicat al poble de Pinell de Brai, a la Terra Alta, uns kilòmetres al sud de Gandesa al marge de la carretera que mena a Tortosa, poc abans d’arribar a la conca de l’Ebre. D’ell m’ocuparé al següent article.

PIN_CELL_9
Celler Cooperatiu de Pinell de Brai. Foto: Jaume Prat

(1) També gràcies a l’interès de Caterina Capdevila, del COAC, i de l’arquitecte Ignasi Bonet.
(2) Singularment la gestada per Enric Prat de la Riba, portada a terme i matisada pel següent president, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. És presumible que la seva sensibilitat com arquitecte va influir decisivament en la qualitat de les obres citades.
(3) O del seu embrió. Som a menys de quinze anys del famós crit de Millán Astray, proferit ni més ni menys que al Paranimf de la Universitat de Salamanca: ¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte! La darrera part seria graciosa i tot si no fos pels milers de persones que se la van prendre seriosament.
(4) No oblidem, per qui no vulgui llegir l’anterior article, que la Mancomunitat és l’associació de les quadre Diputacions Provincials catalanes, constituïdes en un paragovern autonòmic que ha d’estructurar un país reprimit a consciència durant dos-cents anys. La causa primera de la seva unió serà, doncs, econòmica, i el talent dels seus gestors a l’hora d’invertir i rendibilitzar els diners a penes té parangó avui en dia.
(5) Pere Domènech Roura, Joan Rubió i Bellver, Josep Puig i Cadafalch i fins el mateix Antoni Gaudí, entre d’altres, construiran també cellers, per bé que els tres darrers ho faran per promotors privats.
(6) La batalla dels pagesos catalans contra la fil·loxera és èpica. Com tantes històries que acaben en un fracàs complet encara no té qui la escrigui. El percentatge no serà del 100% perquè les darreres vinyes afectades conviuran amb les noves replantades.
(7) Hi ha pobles que arriben a perdre el 80% dels seus habitants. Aquesta despoblació portarà associada una redistribució de la població, i molta d’ella anirà a parar a les colònies tèxtils i a les ciutats.
(8) Imbert és un enginyer preocupat per la producció del vi. No és, dreta llei, un enòleg, ja que la carrera no existeix encara. Els seus orígens es troben al sud de França una mica més tard. La ciència de l’enologia neix en un intent de sistematitzar les condicions irregulars en que s’elaboraven els grans vins, sotmesos a enormes diferències de qualitat d’una anyada a la següent.
(9) Els treballadors havien de travessar les naus corrents, aguantant la respiració. En cas de perdre peu a mig camí i caure es corria risc de mort. Al celler cooperatiu de Rubí (obra de Martinell, ara rehabilitat com a centre cívic) hi ha documentada almenys una mort per aquesta causa. Pel que se’m va explicar, aquesta classe d’accidents laborals es donaven amb una certa freqüència.
(10) A qui, per pressions de espanyoles, es va robar el Premi Nobel de Literatura l’any 1922 per a entregar-lo al burgués inquieto Jacinto Benavente.
(11) Projectat (l’únic del que tinc constància) per Lluís Domènech i Montaner i construït pel seu fill Pere Domènech Roura, que, posteriorment, construirà amb solvència altres cellers per les terres de Lleida.
(12) O del tractor, ara.
(13) Tot i que no sempre. El celler de Falset, actualment en funcionament, on es produeix la marca Ètim, fa servir per això els de planta baixa. El preu que s’ha hagut de pagar per seguir usant l’espai pel que fou concebut ha estat l’enderroc dels cubs originals de formigó i la seva substitució per tines d’acer inoxidable. Aquesta alteració inevitable es troba a d’altres cellers en ús, com el de VIla-rodona.
(14) Gandesa es col·loca a un terreny totalment pla. El raïm s’aboca a una premsa foradada directament a terra i de d’allà el most és bombejat mitjançant una canonada vista per a seguir el procés normal. Aquesta anomalia és tractada per Martinell com una oportunitat per a fer urbanisme amb l’edifici, que separa les seves naus i les fa pivotar sobre l’espai de descarrega, ubicat a una inflexió al camí principal d’accés al poble com a veritable porta de la ciutat. El dipòsit d’aigua s’erigeix en la fita vertical d’aquesta ròtula. Actualment continua en ús produint vins molt interessants.
(15) La societat catalana té en l’associacionisme un dels seus trets identitaris: aplecs sardanistes, esbarts dansaires, colles de teatre, castellers, cooperatives, associacions culturals, polítiques, creuen el territori i el defineixen. No és estrany, en aquest brou de cultiu, que les cooperatives associades als cellers siguin el centre de la vida del poble, sovint per sobre de la pròpia església.
(16) Tinc una certa vinculació personal amb la comarca de l’Alt Camp i diverses oportunitats a l’any de visitar com a usuari algunes cooperatives de la zona. Alguns d’aquells cellers, ara especialitzats (ja que els desplaçaments en cotxe han escurçat molt les distàncies) segueixen no només conservant el seu ús, sinó també la seva funció com a centre cívic que vertebra la identitat del seu poble. I potser d’un parell més al seu voltant. H103C_16_1989

H101D_41_1991 PRUEBA

H101I_3_2008

This entry was posted in crítica, Lluís Domènech i Montaner and tagged , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *