La Cabana Primitiva i algunes derivades

Laugier-Primitive-Hut-Frontispiece-to-Essai
La Cabana Primitiva segons M.A. Laugier

A 1751 es publica el primer volum d’una de les aventures editorials més agosarades de tota la història: l’Encyclopèdie francesa, editada per Denis Diderot i Jean D’Alembert. L’entrada Arquitectura, redactada per D’Alembert, la defineix com la màscara embellida de les nostres necessitats.
A 1753 Marc-Antoine Laugier publica (anònimament) l’Essai sur l’architecture on postula el retorn a la Cabana Primitiva, l’essència de la simplicitat arquitectònica per l’autor, com a manera de fer avançar l’arquitectura, de renovar-la o depurar-la dels seus errors.
Qualsevol cultura es defineix pel punt on fixa l’origen, i en un moment en que molts arquitectes tendim a desplaçar l’origen de l’arquitectura de dita Cabana al moviment de terres inherent a l’agricultura, pot fer-se complicat entendre per què tants tractadistes han empleat milers d’hores del seu talent en treballar sobre aquest mite. La resposta podria trobar-se a la definició de D’Alembert, contemporània a les reflexions de Laugier. D’Alembert no és arquitecte, sinó matemàtic i filòsof de formació. Quatre anys més jove que Diderot, el seu concurs serà clau per a la redacció de l’Encyclopèdie. D’Alembert, fill del seu temps, és posseïdor d’una cultura vastíssima i una enorme capacitat d’abstracció, i té un sentit de la racionalitat que inclou diversos aspectes que el que avui engloba aquesta mentalitat tendeix a refusar. Un d’ells és el valor dels símbols.
El mite de la Cabana Primitiva remet, d’una manera immediata, als valors simbòlics i representatius de l’arquitectura, inherents a la seva pròpia construcció. I és en aquest aspecte en que aquest mite és superior a la consideració de l’agricultura, que implica un segon moment de reflexió sobre la pròpia obra per a descontextualitzant-la i convertint-la en paisatge.
Vitruvi, al capítol I del seu Llibre II, és el primer que, sense nombrar-lo, enuncia el mite. El centre és l’Home. L’Home camina dret i així pot mirar els estels. Té les dues mans lliures per a treballar. I ha descobert, fa poc, el domini del Foc. Per Vitruvi, l’Home presenta unes característiques físiques úniques, intel·lecte i esperit. I és a partir d’aquests tres trets que és capaç d’arquitecturitzar. L’Home és capaç d’observar. L’home és capaç d’imitar. I d’abstraure.
És en aquest moment en que Vitruvi es mulla: l’arquitectura que ell postula és tectònica: estructures, ossos, tancaments independents. Autonomia de les diverses parts de la construcció. Vitruvi parla d’un esquelet portant i d’uns materials que implementen els buits, siguin teixits, projectats, encofrats o per addició de petits elements. També fa dues coses més:
La primera és parlar de les circumstàncies geogràfiques de les construccions: l’arquitectura primitiva pertany a un lloc i a un clima, i, si es mou tan sols uns kilòmetres, ja és radicalment diferent.
La segona és no parlar de forma. Estructura, clima, necessitat d’expulsar l’aigua i allotjar el foc. Ja està.

El llibre de Vitruvi o bé no va estar mai il·lustrat o bé les il·lustracions originals no van sobreviure. De manera que bona part de les edicions posteriors del llibre van ser il·lustrades per diversos arquitectes, convertint, en el cas del capítol que ens ocupa, els dibuixos en un prejudici: fos perquè les il·lustracions eren cares, per afany de síntesi o per una qüestió cultural que obligava l’arquitecte en qüestió a resumir tota aquesta complexitat argumental en una sola imatge, és rar que un arquitecte editor del Vitruvi fes més d’una versió de la Cabana Primitiva per acompanyar el llibre.

Un dels arquitectes que assumirà el repte d’editar (i il·lustrar) el Vitruvi és el francès Claude Perrault, metge de formació. Perrault començarà la seva tasca a 1673, amb una primera edició dels X Llibres corregits i il·lustrats per ell mateix, i la conclourà a 1684 amb l’edició definitiva. A 1683, un any abans haurà acabat d’escriure la Ordonnance des cinq espèces de colonnes selon la méthore des anciens. En aquest llibre, Perrault postularà l’origen dels ordres no pas a la voluntat d’imitar la natura, sinó a la fantasia de l’Home. A la seva inspiració, a la seva voluntat de crear bellesa. I és sota aquest postulat (sota aquesta sentència, ja establert un judici en tota regla després d’un procés de reflexió complex) que Perrault il·lustrarà el principi del Llibre II de Vitruvi. La seva il·lustració serà doble: dues plantes centrals de diferent proporció, generada una per un quadrat coronat per una piràmide i l’altra per un cercle en planta que forma un con (gens diferent al que, anys a venir, proposarà Thomas Bernhard com a casa de Roithamer a Correcció). Perrault, doncs, es convertirà en un dels il·lustradors més conseqüents del Vitruvi gràcies a assumir la impossibilitat de fer-ho sense convertir aquesta il·lustració en un projecte autònom.

perrault_ilustracions
La Cabana Primitiva per Claude Perrault

Les dues il·lustracions de Perrault difereixen de totes les altres il·lustracions de la Cabana Primitiva que conec en un aspecte fonamental: més que mostrar aquesta cabana en una estampa costumista que la contextualitzi, l’arquitecte dibuixa una perspectiva constructiva; l’edifici mostra simultàniament la seva estructura i un acabat que la emmascara d’una manera que podria il·lustrar perfectament la definició de D’Alembert. L’estructura, de fusta als dos casos, troncs cilíndrics apilats als dos casos, rigiditzats per unes unions probablement lligades, queda revestida per un material tou: adob, morter, estuc, guix. L’aigua s’evacua per geometria. El resultat final seria el d’un sòlid ters, d’aparença estereotòmica, gairebé excavat, troglodític. La seva estructura, a una hipotètica vida real un mer suport d’aquest acabat (que també seria estructural, no referit a l’estructura portant, sinó referit a l’estructura de funcionament de l’edifici, sense el qual no podria funcionar), juga al doble joc de ser una estructura plantejada per ser vista. No vista per un usuari de l’edifici, sinó vista pel propietari de la làmina.

La voluntat formal i simbòlica de Perrault, la doble condició d’aquesta làmina, no haurà passat desapercebuda per alguns arquitectes que treballaran directament sobre ella fins a l’extrem de convertir-la en un dels motors d’una sèrie de reflexions estructurals sobre tota la seva obra, o en inspiració directa d’algun dels seus projectes definitoris.

L’equip d’arquitectes Herzog & de Meuron ha escollit, fins la data, prescindir de qualsevol manifest escrit i teoritzar exclusivament a través de la seva obra construïda. Que és molta. L’estudi, addicionalment, ha estat un dels que més bé ha sabut créixer de tot el panorama arquitectònic mundial: la seva obra no ha perdut gens d’intensitat respecte de quan l’estudi tenia a penes cinc persones treballant a ara, que fàcilment pot haver centuplicat la seva quantitat d’empleats. Al contrari: ha guanyat profunditat i complexitat.

Herzog & de Meuron té tota una família de projectes diversos en escala, tipologia, programa i materials que reflexionen directament sobre les il·lustracions de Perrault, sigui de manera conscient o inconscient: m’estic referint a obres com el primer magatzem per a Ricola, la casa a Leymen, la torre Sant Jakob, l’Epicentre Prada de Tòquio, l’accés del Schaulager o la Porta Volta a Milà. Alguns d’ells, com el Magatzem Ricola, exploren directament l’estructura Perraultiana com a forma, alhora que remeten, sense el més mínim pudor a l’hora d’amagar el seu aspecte simbòlic, als assecadors de llenya locals o a les serradores, relacionant-se amb un patrimoni industrial que ha donat edificis essencials encara que programàticament no tinguin res a veure amb els requeriments de l’encàrrec.

piramides

schaulager-prada
Prada Epicenter Tokio + Schaulager

lemke
Casa Lemke: la cabana i un dibuix per nens

D’altres, com la torre Sant Jakob o el Schaulager, remeten a la forma perraultiana, essent l’accés al Schaulager un exemple claríssim (repetit a la piscina de rehabilitació del REHAB Basel, que també remet a un hammam) de la cabana de Perrault en el seu aspecte real, no com a làmina sinó com a edifici hipotètic.
La torre sant Jakob remet directament a la pròpia làmina amb la seva aparença doble d’edifici ters des d’un dels seus cantons i edifici estriat des de l’estadi.

st-jakob
Torre Sant Jakob

La Porta Volta a Milà és un altre exemple elaboradíssim d’aquesta doble condició: l’edifici, dos barres, una curta, una llarga, que es disposen al solar que se’ls ha donat sense cap mena de concessió, reconstrueix la forma en planta del baluard on s’inserta. Cada barra, individualment, està formada per una successió de pòrtics de formigó disposats entre ells a distància tensa, amb els intersticis emplenats de vidre. El sòlid resultant és sensible alhora a la condició urbana del solar i a la forma perraultiana evolucionada convenientment per adequar-la a les circumstàncies, demostrant que el que volia ser un model acabat es pot convertir en una tipologia.

porta-volta-aèria

porta-volta-2
Porta Volta

L’exemple més elaborat d’adaptació de les làmines de Perrault serà, però, obra d’un fuster de formació: l’excepcional arquitecte Peter Zumthor, que, a la seva capella Bruder Klaus, reelaborarà i sintetitzarà la segona de les il·lustracions de Perrault en un triple salt mortal que ajuntarà, en aquest projecte, dos altres elements: el Panteó de Roma i una manera definitiva de fixar la quarta dimensió, el temps, a l’arquitectura des del primer dia.
La capella Bruder Klaus es construeix en tres temps.
El primer d’ells és la construcció de l’encofrat que ha de suportar el seu únic material: un formigó armat tenyit en massa de color terra calculat pel brillantíssim arquitecte Jürg Conzett. L’encofrat és idèntic a l’estructura de la segona làmina de Perrault: troncs en brut formant una mena de piràmide defomada. Una Cabana Primitiva en tota regla, de fusta basta, que podria ser gairebé habitada en sí mateixa. El seu revestiment serà un bloc de formigó armat que tindrà, com a segon encofrat, un prisma de planxa metàl·lica. El prisma tindrà la forma en negatiu del buit interior, deixant a la seva part superior uns gruixos de formigó molt importants, de metres, amb un pes propi enorme que, no obstant, serà estable per geometria.

SONY DSC

El segon temps serà l’abocat del formigó a l’encofrat. Al tenir una consistència fluïda, la seva part superior haurà de ser totalment plana, i no cobrirà completament l’encofrat: s’interromprà un parell de metres abans del cim, deixant un monòlit format per uns troncs que sobresurten informalment de la seva part superior, sense proporcionar cap pista sobre la seva lògica constructiva.

BK_construcció copia

El tercer temps consisteix en valorar el segon (la creació d’un revestiment molt potent) com a la creació de l’estructura definitiva destruint l’encofrat interior de l’única manera possible: cremant-lo. En efecte: l’edifici es va desencofrar exteriorment, la seva porta es va cobrir i s’hi va calar foc. L’encofrat interior, després de cremar tres dies seguits, va desaparèixer completament patinant el formigó i deixant un interior que és la forma exacta en negatiu del mateix.

BK_al lluny nevat copia

BK_cap a la porta copia

Simbòlicament, l’edifici, que, amb aquest fet, i sense la més mínima voluntat d’esborrar el rastre de l’incendi, incorpora la quarta dimensió a la seva construcció de manera permanent, pot ser vist com el pas de l’arquitectura tectònica a l’arquitectura esterotòmica: un retorn a la Caverna. Una Caverna produida per la destrucció de l’arquitectura tectònica. Una Caverna culta, artificial, a una Caverna d’una capacitat d’abstracció anàloga a la que un temple dòric pugui representar per a una construcció en fusta.

bruder klaus plan

secció panteó

Addicionalment, l’òcul que resulta d’haver parat el formigonat a temps enllaça la capella amb l’altre sòlid buidat per excel·lència: el Panteó de Roma, segona abstracció de la Caverna i, per tant, en sí mateix, una Caverna (més que una Cabana) Primitiva ideal que pugui alimentar un debat sobre el Grau Zero de l’arquitectura, tan necessari per a entendre qui i on som en aquests moments.

BK_zenital copia

pantheon-rome-stanrandom797-ll

This entry was posted in crítica and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to La Cabana Primitiva i algunes derivades

  1. Pingback: The Primitive Hut | diagrammingdesignworkshop

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *