… i fumar no molesta

TRCR_3

La naturalesa ofereix tota una sèrie de problemes que no poden afrontar-se simplificant cada una de les seves parts per obtenir la solució global com una suma de solucions parcials. Per la senzilla raó que quan es descompon el problema deixa d’existir. Però segueix allà, impossible de ser afrontat d’aquesta manera. Aquesta lògica de funcionament qüestiona la manera d’operar de la matemàtica convencional, que va respondre a aquest tipus de problemes obviant-los o reduint-los a l’estatus de curiositat.
La matemàtica fractal, que opera realitzant un gran número d’operacions senzilles que distorsionen una raó geomètrica senzilla, ha aconseguit enunciar, explicar i geometritzar tots aquests problemes. Actualment som capaços d’explicar les formes d’un cristall, d’un núvol, d’una coliflor o de qualsevol altre vegetal, i, amb ella, les seves estructures de creixement, o la turbulència generada pel moviment d’una hèlix o les diferències de velocitat que un curs tortuós genera al cabal d’un riu, entre moltes altres formes complexes i canviants claus per a entendre la naturalesa. La geometria fractal va ser refusada a priori per l’acadèmia gràcies al seu model de càlcul, impossible d’operar sense l’ajut dels ordinadors, i va haver de ser desenvolupada per empreses privades (singularment IBM) que van finançar una investigació llarga i costosa que va trigar anys a produir resultats tangibles.
Un dels trets més interessants d’aquesta geometria és la seva dependència de les condicions inicials, que, de ser diverses, produeixen resultats diversos seguint un camí idèntic.
Al workshop RCR-LABA les condicions inicials són el propi espai Barberí on succeeix. L’Espai Barberí està fet de racons. D’espais alts de sostre. D’espais interconnectats. D’espais que no es pot saber si són interiors o exteriors. D’espais on es pot fumar i no molesta. D’espais sense funció ni mobiliari específic. D’espais amb condicions de llum que depenen dels fenòmens atmosfèrics, de l’hora del dia i de les ganes de l’usuari d’anar movent la cadira i la taula en funció del treball i de l’instrument que usa per a confeccionar-lo. D’espais que dicten una lògica de treball diferent a la que estem acostumats: ordinadors i paviments de sauló, d’acer, de sorra de platja. Vegetals o de formigó. No necessitar obrir o tancar finestres. Senzillament creuar la llinda que marca l’accés al lloc i sentir-se diferent, predisposat a la feina individual i a la interacció.

TRCR_7_r

Els dibuixos, les maquetes, fotografies i apunts es van amuntegant sobre les taules, acumulant diversos tipus de feina que, lentament, es va garbellant i dirigint. Els grups semblen entremesclar-se constantment, ocupant àrees d’intervenció mesclades, extralimitant-se, contradient-se i coordinant-se en un intent per a produir un resultat coherent del que es pugui extreure alguna conclusió pràctica. Un resultat complex producte no de tancar, sinó d’obrir solucions que reflexionin sobre la ciutat, les gradacions d’espai del més privat al més públic, la seva relació amb la natura i el paisatge. La superació d’un urbanisme sobrereglamentat més a la mida dels bancs que del ciutadà.
Lentament, es van acumulant i definit propostes que es van sumant a les precedents per a configurar un ventall de possibilitats vàlides sobre Olot (i temes accessoris) que puguin transformar la ciutat filtrant i vehiculant les necessitats reals (programes amb una edificabilitat concreta, amb vials de connexió definits la modificació dels quals implica una negociació transversal que afecta múltiples governs i institucions de l’escala local a la nacional) a través de les sensacions i del diàleg amb el paisatge. Amb el material, amb la vegetació i amb l’especificitat d’un clima. El rosari de propostes recorda les variacions del relat que Raymond Queneau proposava als seus Exercicis d’estil: maneres diverses de narrar una mateixa situació que poden ser examinades com a sèrie, però també individualment: si una sola de les propostes desentonés el llibre seria inconsistent. Al cas del workshop, les variacions corresponen a diversos autors amb diverses sensibilitats. El seu valor de sèrie parla d’una determinada manera d’entendre la ciutat i el paisatge. De crear escola, en suma. L’examen atent de les propostes individuals legitima el tot a través de les seves intencions. I el resultat final, imbuït d’aquestes condicions inicials, és complex i divers.

TRCR_4_r

TRCR_6_r

This entry was posted in crítica, RCR arquitectes, Scalae, Workshop LABA-RCR. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *