Glenn Gould volia ser Steinway 1/4

1er moviment: Desaparèixer

Això que de vegades la lies i després et penses que la provocació se t’ha sortit de mare. Després t’armes de valor, i resulta que aquella astracanada acaba tenint més sentit del que et puguis arribar a pensar. El tema és que fa uns mesos vaig endegar una polèmica a la xarxa sobre el Museu Abade Pedrosa a Santo Tirso, Portugal, obra dels arquitectes Álvaro Siza i Eduardo Souto de Moura. El museu consta d’un cos de nova planta que entrega un convent existent i allotja la part del programa que no s’hi podia encabir per al correcte funcionament del conjunt. Sense qüestionar en cap moment la qualitat de la intervenció vaig preguntar públicament que on era en Souto, perquè no el veia per enlloc. El debat va donar lloc a tot un seguit de rèpliques interessants i enginyoses que van aprofundir, més concretament o de manera més abstracta, en la relació entre l’autor i l’obra. O, en aquest cas, entre dos autors amb una gran personalitat i una obra concreta.

alvaro-siza-vieira-eduardo-souto-de-moura-abade-pedrosa-museum-renovation-santo-tirso-designboom-02

Aquest mes d’agost vaig tenir l’enorme sort de poder ser el cinquè comensal d’un dinar que va aplegar En Rafael Aranda, la Carme Pigem i en Ramon Vilalta amb l’Eduardo Souto de Moura. L’arquitecte va regalar-nos unes horetes de conversa distesa on, tot rient, ens va regalar un seguit de reflexions que donarien per a diversos articles interessants.

En un moment oportú vaig posar sobre la taula el museu de Santo Tirso per a, carregant-me de valor, preguntar-li sense embuts on era ell a aquella obra.

En Souto, amb un somriure d’orella a orella, va contestar-me que si no l’havia trobat és que ho havia fet bé. Que ell, en aquella obra, volia desaparèixer.

Que allà calia desaparèixer.

abade-pedrosa-museum-santo-tirso_alvaro-siza-vieira_eduardo-souto-moura_dezeen_1568_2
L’edifici rehabilitat i el de nova planta. L’alçat de l’edifici rehabilitat ha recuperat les dues finestres simètriques, perdudes després de que una d’elles hagués perdut les motllures convertint-se en una segona porta.

L’explicació comença a 1823, quan Portugal inicia la seva Revolució contra l’absolutisme que porta el país, a 1830, a desamortitzar tots els convents, que passen a ser propietat de l’Estat. Els convents desamortitzats passaran a ser, en els bons casos, allò que més convenia al territori on s’enclavaven: ajuntaments, escoles, edificis administratiu, museus(1). Les reformes posteriors dels edificis, però, no van ser fetes amb tot el tacte que calia fer-les. I les reformes de les reformes, anys a venir, encara van aprofundir més en aquesta desídia vers una arquitectura que, en gran quantitat de casos, era d’una gran qualitat. És el cas del convent de Santo Tirso que allotja actualment el museu de Siza i Souto. L’encàrrec fou fet directament a Siza, que va cridar en Souto per a que rehabilités i adeqüés l’edifici existent. Souto es troba un edifici trinxat, amb estructures tapades i d’altres reformades a l’engròs sense encert ni sensibilitat. Amb finestres tapades i tornades a obrir sense criteri. Amb compartimentacions alienes al sentir del lloc.

9
Convent de Santa Maria do Bouro, convertit per en Souto en Hostatgeria. A la foto es pot apreciar com manca la clau de l’arc: s’ha tret, s’han bolcat les dues meitats i s’ha rebaixat per a encabir-hi els conductes d’aire condicionat. L’arquitecte es penedeix d’aquesta agressivitat. Foto: Luís Ferreira Alves.

La seva intervenció ha consistit en retornar l’edifici al seu estat original. Fer-lo brillar en la seva estructura primigènia. Retornar els buits al seu moment inicial, reconstruint, quan calia, els que s’havien perdut de manera voluntàriament historicista i arqueològica: amb escultures i materials originals, amb ribets de pedra tornats a executar: anar endavant és, en aquest cas, tornar enrere prescindint de l’historial constructiu de l’edifici, actualment un dels trets més usats per a enfrontar-se a una construcció existent, per cert.

Souto vol aquell edifici digne que havia fet ciutat i havia emocionat qui el visites.

Siza, amb el seu cos de nova planta, entrega aquest edifici a la realitat contemporània.

Siza hi és.

Souto desapareix.

Només les vitrines de dins el museu indiquen la seva presència(2).

Souto, al convent de Sant Tirso, decideix desautoritzar-se.

Busco la paraula desautoritzar a dos diccionaris: el de la Real Academia de la Lengua Española i el de l’Institut d’Estudis Catalans.

A la RAE la definició de desautoritzar és (sic) Quitar a alguien o algo autoridad, poder, crédito o estimación.

Molt més interessant és, aquest cas, la definició que dóna l’IEC(3), en dues accepcions:

1_ Llevar autoritat (a algú).
2_ Declarar (algú) sense autoritat, competència, per a fer alguna cosa.

La primera accepció de l’IEC és la interessant en aquest cas. Eduardo Souto de Moura decideix, al convent de Santo Tirso, postular una arquitectura sense autor. No sense intenció, òbviament. No sense personalitat. La seva desautorització voluntària obeeix a una reflexió precisa i valenta: la d’algú que troba que un edifici donat ja serveix per allò que se li ha demanat. Arquitectura és, en aquest cas, acceptar unes condicions donades. És no fer res.

… excepte que, en aquest cas, no hi havia edifici donat. Hi havia alguna cosa que, assemblant-se, aprofitant-se, degradant l’edifici que havia estat, n’ocupava el seu lloc. Que s’havia apropiat d’aquell esperit, d’aquelles pedres. Que n’havia alterat l’atmosfera.

Souto torna enrere. Torna enrere activament, intencionadament, fins a trobar-se un estat original, arcàdic si es vol, en que l’edifici encaixa exactament a les seves necessitats, o a les necessitats del promotor, una municipalitat en aquest cas.

Aleshores dissenya unes vitrines i la feina està feta. Bé, òbviament dissenya vitrines i repavimenta, i enderroca, i consolida, i reconstrueix i valora l’espai interior en la seva globalitat, fet que ni tan sols crec que hagi contrastat que fos així en principi. Un no és Pritzker per casualitat. No m’interessen, en aquest cas, la cuina del projecte, ni la professionalitat, per molt que les admiri i les valori: m’interessa la decisió inicial que anima el seu aparell productiu. Aquesta decisió inicial consisteix en, explícitament, desautoritzar-se. Des-autoritzar-se: treure’s com a autor. Souto no fa falta. Fa falta el seu intel·lecte. Fa falta el seu talent. Fa falta la seva valentia. Però, en aquest cas, la seva expressió personal sobra. N’hi ha prou amb la seva capacitat de decisió.

alvaro-siza-vieira-eduardo-souto-de-moura-abade-pedrosa-museum-renovation-santo-tirso-designboom-14
Les vitrines d’en Souto, únic element de la seva intervenció amb autoria.

g28
Secció constructiva: refer l’edifici sencer per a que sembli que no has fet res.

Además, ya está Siza, deia en Souto. I seguia rient.

alvaro-siza-vieira-eduardo-souto-de-moura-abade-pedrosa-museum-renovation-santo-tirso-designboom-11
Siza a un edifici existent: Siza abans que res.

Fotos Museu Abade Tirso: João Morgado

(1) Ara n’hi ha algun que és un hotel o un edifici d’habitatges, i la reforma l’ha feta el propi Souto. L’hotel (la pousada, que es diu) és un dels projectes que van consagrar-lo. Ens va cridar molt l’atenció que no n’està gens content. L’arquitecte, relatant-nos totes les trampes que havia fet per a encabir allà aquell equipament sense callar res, va declarar que la intervenció era massa agressiva, massa desnaturalitzada respecte la naturalesa de l’edifici. De fet les seves idees sobre la desaparició comencem amb la seva valenta autocrítica d’aquest projecte.
(2) Amb gran alegria per part meva, ja que havia manifestat públicament al seu dia que només era capaç de veure en Souto en aquelles vitrines. Molt més boniques quan les explica ell, per cert. Ull també als detalls de trobada entre els dos edificis.
(3) I mira que normalment sol ser a l’inrevés.

This entry was posted in crítica, siza, souto de moura and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Glenn Gould volia ser Steinway 1/4

  1. Pingback: Limpiar la escena del crimen -

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *