Dibuixar cares

Fotos: Jaume Prat. Disculpeu la mala qualitat.

L’ETSAB sempre serà casa meva. Bé, més aviat un pis d’estudiants desorganitzat on resulta imprescindible que hi hagi aquella quota de gent que no suportes sense la qual et sentiries massa còmode i et relaxaries. L’ETSAB, degenerada des de fa massa anys víctima d’un professorat convertit en institució, envellit i esclerotitzat (de vegades literalment), un xic abandonada a veure si les facultats privades cacen quatre alumnes més, segueix tenint un esperit inimitable. Per actitud dels alumnes, per alguna estranya inèrcia, pel pes de qui hi ha passat, segueix essent LA escola d’arquitectura. En majúscula.
Una de les alegries recents que m’ha donat la facultat és la col·locació de l’Ariadna Perich al front del departament de cultura. Un departament que, virtualment sense pressupost, ha de competir amb altres universitats amb potència suficient per muntar cicles de conferències a toc de talonari, promoguts per agències de comunicació externes (també pagades a toc de talonari), que, per l’interès dels noms, estem obligats a difondre, ni que sigui per saber què s’està coent al panorama internacional. La nova etapa del departament s’ha iniciat amb l’organització d’una exposició sobre els resultats d’una optativa de dibuix de cares que dirigeix la professora Montse Ribas.

Les assignatures optatives són la joia de qualsevol carrera que les tingui. Acceptant (el que, en el cas d’Arquitectura, és bastant cert) un percentatge raonable d’alumnes vocacionals, que, per tant, cursen tots els estudis motivats i contents, les optatives representen el màxim moment de llibertat de l’alumne: quan pot triar en funció dels seus interessos, quan pot dispersar-se i manifestar la orientació que li agradaria que prengués la seva trajectòria professional futura. Són les assignatures que tots hem fet més de gust.
L’optativa de la Montse Ribas és de dibuix al natural a mà alçada. El que abans es feia amb models però ara no per raons pressupostàries. Una assignatura clàssica, compartida amb Belles Arts, que convida a la dispersió, a la diversió, a la confraternització. De gust, d’excel·lència. Que recorda que sense dibuixar bé a ma és impossible dibuixar bé a ordinador. Ribas va suplir la falta de models usant els seus propis alumnes: tots contra tots, tècniques mixtes (i múltiples), diverses velocitats, l’obligació de dibuixar tota la classe i deixar-se dibuixar per tothom, l’acotament del tema al rostre. Dibuix de cares, vaja. Una idea rematadament simple, barata, tan efectiva que hom es sent estafat si no ha cursat aquesta assignatura. D’ella en treus una ma i una vista més educades, un gust pels detalls i un esperit voyeur que pot arribar a incomodar els profans.


Diversos dibuixos fets per alumnes

Els resultats (òbviament garbellats) són excel·lents. Poder entrar al recinte de l’exposició (que s’omple, literalment, entre classe i classe) i adonar-se que la majoria surt somrient no té preu: la formació cultural, per a que sigui realment efectiva, necessita del registre més baix possible en cada moment i en cada discurs. El disseny és elemental: un recinte quasi-quadrat, d’uns quinze metres quadrats, definit per uns panells muntats a l’alçada de la vista, muntats sobre uns cavallets barats d’Ikea, suplementats per uns perfils toscos en H, de fusta, que suporten uns taulells de OSB (viruta orientada de fusta), sobre els que es grapen reproduccions escanejades de cada dibuix… i, a més, un catàleg: un DIN A3 fotocopiat per les dues cares, trossejat amb mandolina i relligat amb una goma d’aquelles de pollastre. No es necessita més.


El catàleg

La gràcia d’aquesta exposició, i d’aquesta assignatura, és adonar-se que la pots cursar, sol o amb amics, on i quan vulguis: només necessites un bloc, un instrument per dibuixar (el que més t’agradi) i seure a un bar, a un parc públic, o a casa. On sigui. Al cap de dos o tres-cents dibuixos podràs ensenyar resultats coherents i interessants.



This entry was posted in crítica, ETSAB. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *