Conèixer, experimentar, comprendre

(a Olot, 05-08-2013)
TRCR_1

Umberto Eco publica, a 1980, la seva primera novel·la, El nom de la Rosa, deixant descol·locat un públic que el considera un autor massa seriós com per a ocupar-se d’un tema aparentment tan frívol. L’explicació que dona per la confecció d’aquesta obra és el descobriment d’allò que no es pot teoritzar, d’allò que s’ha de narrar. I que, senzillament, li ve de gust: Eco necessita, als seus 48 anys, una estructura complexa que li permeti posar-se greu, bromejar, ironitzar, citar a tort i a dret amics i enemics i mesclar tot un rosari de temes impossibles de conjuntar d’una altra manera: la confrontació de les mentalitats escolàstica i moderna, la transformació de la filosofia grega, el paper del saber, els diversos conflictes que alimenten l’ànima humana.
Però el que constitueix el salt més important en tota la carrera de l’autor és el pas de la raó al sentiment. A la comprensió. El lector ha d’experimentar. Ha d’empatitzar i relacionar la seva pròpia experiència amb la dels protagonistes de la novel·la. Que l’autor ha d’aconseguir que aquests estiguin prou vius com per a que la narració es pugui experimentar sempre en present. El lector, acostumat a reflexionar sobre els postulats de l’autor de manera desapassionada, ha de prescindir de la seva raó per tal de confrontar-se amb el que sent abans de decidir què pensa.

La base del Workshop LAB-A RCR és la mateixa experiència que Eco proposa als seus lectors. Tot i tenir completament sistematitzat el seu funcionament, els tres arquitectes van més enllà d’aquest punt zero per a oferir una experiència directa. El grau zero del workshop és la seva estructura, partida en tres (com la pròpia estructura de l’estudi), dividida en treball de taller, conferències i visites d’obra, estructura que es va fent més complexa cada any: el present es veu enriquida amb un workshop paral·lel de fotografia i audiovisuals i amb les col·laboracions de Scalae, en funcions de documentació i edició d’un ebook de la sèrie …about sobre RCR amb textos dels participants al workshop en sentit ampli (des dels que el cursen fins als coordinadors o als propis conferenciants) i de l’artista Daniel Terzano, que, durant tot el mes, treballarà en una obra que s’elaborarà in situ amb la col·laboració de tots els participants per a omplir setze metres de llenç partits en nou parts de mida decreixent en funció d’una sèrie de paràmetres enunciats a un targetó que s’ha entregat a cada participant.
L’Espai Barberí, actual seu de RCR en les seves tres potes (l’estudi, el laboratori LABA i la fundació BUNKA) té una presència especial a l’esdeveniment. Ubicat a una antiga foneria artística que conserva tots els rastres de la seva activitat a la vista incorporats a l’arquitectura present, l’espai està fet de racons, de recorreguts que travessen constantment diafragmes que posen l’usuari en contacte directe amb el material, amb el sutge, amb les parets de pedra volcànica a la vista, i que desemboquen, després d’una successió de girs de noranta graus, a espais de bona mida agradables per treballar: dels espais de treball de l’estudi al taller, la Nau, la Sala de la Biblioteca, el Pavelló dels Somnis o el jardí interior, cor de tota la intervenció, plantat de falgueres i faigs, sempre fresc. L’Espai Barberí constitueix, en sí mateix, una experiència, un marc actiu que marca d’una manera decisiva la manera de treballar dels participants.
La ciutat d’Olot té també un protagonisme decisiu al workshop. Els treballs de taller es divideixen en cinc activitats que agruparan els participants per grups d’una manera vertical. Quatre d’ells estudien la ciutat d’Olot i la seva fusió amb el paisatge que la envolta, n’exploren el potencial de creuar-la amb una trama de vies verdes que aprofiten els fluxos naturals (els volcans, el riu Fluvià) i de, mitjançant microintervencions, portar, fer passar, evidenciar el paisatge a cada centímetre quadrat de la cuitat (en paraules de Rafael Aranda), fins a impregnar-la totalment del caràcter del lloc. Les propostes són seguides i estudiades per l’Ajuntament d’Olot, que ja treballa en el desenvolupament d’algunes de les exposades l’any passat. L’oferta del taller es completa amb un treball sobre la ciutat de Dubai, que obliga a pensar en unes condicions climàtiques i una relació interior/exterior radicalment diferents de la proposada en un clima tan benigne, en comparació, com el de la Garrotxa.

EB_2

Dilluns dia 5 d’agost es va fer l’acte de presentació, on Ramon Vilalta va expressar la voluntat del grup de facilitar eines per la comprensió més enllà del coneixement. Conscient del paper de la intuïció en aquest camí, del salt individual, conscient, actiu que representa el pas del coneixement a la raó, va parlar de la voluntat d’ajudar, de donar eines per a fer el pas. De l’experiència global que suposa fer el pas de desplaçar-se, conviure, treballar i submergir-se en un món que un mes l’any s’obre per donar rebre experiències en un moviment de retroalimentació que marca tots els assistents.

EB_3_marc

EB_4_r

This entry was posted in crítica and tagged , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *