Agraïment

wish-you-were-here

Les passions humanes són un misteri, i als nens els passa els mateix que als grans. Els que es deixen portar per elles no poden explicar-se-les, i els que no les han viscut no les poden entendre. Hi ha homes que es juguen la vida per pujar una muntanya. Ningú, ni tan sols ells mateixos, poden explicar realment per què. D’altres s’arruïnen per conquerir el cor d’una persona que no vol saber res d’ells. D’altres es destrueixen a ells mateixos per no saber resistir els plaers de la taula… o de l’ampolla. Alguns perden tot el que tenen per guanyar en un joc d’atzar, o ho sacrifiquen tot per una idea fixa que no podrà realitzar-se mai. Uns quants creuen que només seran feliços en algun lloc diferent, i recorren el mon durant tota la seva vida. I uns pocs no descansen fins que aconsegueixen ésser poderosos. En resum: hi ha tantes passions diferents com homes diferents.

Michael Ende, La història interminable

(reaccions desconcertades a la recepció del premi al millor blog de l’any, otorgat per StepienyBarno)

Als disset anys vaig tenir l’enorme sort de cursar, al Conservatori del Liceu, un curs de formes musicals que va canviar, per sempre, la meva manera d’entendre l’art. I, amb ell, bona part del que és la vida.

Gran part del programa va consistir a prendre la partitura de Das wohltemperierte Klavier, de J.S. Bach, i analitzar-la nota per nota. Literalment nota per nota. El resultat era sorprenent: la partitura se t’escorria entre els dits, intangible, magnífica. Inexpugnable. No en quedava res. No es podia destil·lar. L’anàlisi (i el curs) acabava amb més preguntes de les plantejades a l’inici. I dubtes, i incerteses, i debats que mai es clouran i passaran de disciplina en disciplina mentre alguns seguim cercant de mil maneres diferents allò. Sigui el que sigui allò. Allò és el que cerques tota la vida en els altres i en el que ets capaç de produir. I ho fas sempre, sense parar ni un minut.

L’arquitectura sempre ha estat una de les meves passions. I he tingut l’enorme sort de poder-la viure a mans plenes. I de combinar-la amb totes les meves altres passions sense deixar-me’n cap pel camí. Si algun valor té aquest blog és aquest: el de ser capaç de poder aixecar les faldilles de qualsevol obra, mirar-hi a sota, revelar la seva estructura, tots els significats possibles (siguin reals, o no) i, després del procés, poder seguir admirant-la, intacta, com si mai hagués passat per aquest procés. Les obres que ens animen i enriqueixen, que ens fan sentir-nos humans-massa-humans sempre s’escapen i, alhora, són generoses al poder-nos donar, dia a dia, raons per seguir-les gaudint. Per seguir buscant. Per seguir insistint en aquesta recerca que ens identifica i ens fa sentir, per sempre, vius.

Seria impossible, i, per tant, injust, intentar llistar les persones que m’han ajudat durant aquesta aventura: des de recolzaments diaris i incondicionals que no puc ni tan sols valorar fins a converses puntuals que canvien el sentit de la aventura, títols canviats tan sols per tres línies raonades, mil anècdotes que ni puc ni vull explicar per a no desvirtuar-les. A tots (i tots sabeu qui sou), gràcies. Gràcies.

Foto: Wish you were here, portada. Storm Thorgerson

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *